Entre tantes guerres i tragèdies, aquesta setmana hem tingut la bona notícia de l’èxit de la missió Artemis II enviada per la NASA cap a la Lluna. En la mitologia grega Àrtemis tenia un pedigrí envejable, perquè era ni més ni menys que filla de Zeus i germana de Júpiter i el seu santuari a Efes era tan imponent que va ser considerat una de les set meravelles del món. Tot i que el seu punt fort era la caça, la natura i la castedat, ara es veu a la Lluna.

Aquesta missió ha anat més lluny que mai, ha vist la cara oculta del satèl·lit i ha preparat el terreny per a un allunatge el 2028 al pol sud, on hi ha aigua congelada i heli-3 per fer un reactor nuclear que produeixi l’energia necessària per construir una base habitable des de la qual es puguin llançar noves missions cap a altres llocs, sempre limitats per la nostra petitesa i la immensitat de les distàncies siderals, atès que només el viatge d’anada a Mart dura un any. I és aquí al costat, com aquell qui diu.

És increïble pensar que l’ésser humà només va començar a volar........

© El Periódico (CAT)