Quan el 2021 Carlos Cuerpo va ser nomenat ministre d’Economia, vaig preguntar a un polític conservador amb responsabilitats internacionals: "És un professional molt bo, però la seva influència en el Govern Sánchez serà... mínima". Bé, Cuerpo és avui ni més ni menys que vicepresident primer. ¿Per què?

La guerra de l’Iran crea molta incertesa i hi ha por generalitzada d’una crisi econòmica. Sánchez sap que s’ha de vigilar molt i Cuerpo ha sigut un ministre competent, es mou bé a Europa i va ser secretari general del Tresor, el responsable del deute espanyol, el cost del qual ha saltat en un mes del 3% al 3,65%. Li cal algú que entengui els mercats i no es deixi portar pels impulsos esquerrans d’alguns ministres. I ¡compte!, l’IPC ja ha pujat del 2,3% al 3,3%.

És un nomenament polític, gens tècnic. Vol enviar un missatge de confiança als inversors del món i als empresaris de casa. Política progressista, sí, i necessita els diputats de Sumar, però res de jugar amb les coses de menjar. Per això el paquet de mesures contra la crisi és moderat i ha pogut tenir el........

© El Periódico (CAT)