No entenc la vida sense cures. Això fa que de vegades em preocupi potser en excés per assumptes la solució dels quals no depèn de mi, jo no puc arreglar-los, però tot i així ho intento, intento arribar fins on sé que no arribo. Visc en un estat d’alerta i preocupació permanents. Sempre hi ha d’haver alguna cosa inquietant-me, rondant-me pel cap, latent, com el virus que cada cert temps es manifesta en forma d’un molest herpes labial, símptoma, d’altra banda, que soc cuidadora, però no em cuido, i fins i tot trobo una certa satisfacció en el meu propi sofriment, físic o anímic.

En contra del desitjat

¿Von der Leyen està pitjor que Trump?

Pot ser que una mica hi tingui a veure l’herència judeocristiana amb la qual tots els que hem sigut educats en la cultura occidental carreguem, siguem o no creients, ja que........

© El Periódico (CAT)