La medicina moderna ha avançat de manera extraordinària però continua arrossegant un biaix de gènere profund perquè s’ha construït sobre un patró masculí universal. Les conseqüències que els assajos clínics, diagnòstics i tractaments no incloguin diferències per sexe o gènere poden ser mortals per a moltes dones. A més, els diagnòstics tardans i els tractaments inadequats incrementen la despesa sanitària i redueixen la productivitat laboral de la meitat de la població.

La biomedicina ha documentat diferències entre sexes en l’evolució clínica de nombroses patologies. La pionera a denunciar-ho a Espanya ha estat la metgessa Carme Valls. L’OMS també ha parat atenció en la bretxa de gènere que afecta especialment les malalties cardiovasculars, la primera causa de mort femenina a escala mundial. En l’imaginari col·lectiu s’associa l’infart al dolor toràcic i al braç esquerre, mentre que les dones presenten símptomes diferents, com dolor abdominal, dificultat per respirar, nàusees i fatiga. La manca de reconeixement d’aquests senyals d’alarma explica........

© El Periódico (CAT)