És millor un no que dos nos

Una piscina pública / DM

Fa uns dies llegia El País digital quan un titular em va fer aturar: «Expulsadas tres mujeres de las piscinas públicas de Burgos por bañarse con burkini». Durant uns segons vaig quedar atrapada en aquella notícia. No tant per la sorpresa —fa temps que el cos de les dones s’ha convertit en un camp de batalla polític— com perquè, una vegada més, el debat semblava girar al voltant del mateix: què han de vestir les dones, què se’ls ha de permetre portar i qui té dret a decidir-ho.

Mentre hi pensava, el meu nét de deu anys jugava per casa. Li vaig explicar la notícia amb les paraules més senzilles que vaig trobar. Li vaig dir que aquelles dones es banyaven amb burquini perquè els seus marits, des d’una visió profundament masclista i sota una interpretació extremista de la seva religió, no acceptaven que mostressin el seu cos. També li vaig dir que, al mateix temps, hi havia llocs on no les deixaven entrar a la piscina si anaven vestides així.

No va trigar ni cinc segons a respondre.

—És millor un no que dos nos.

Vaig pensar que no l’havia entès.

—Si el seu home no les deixa posar-se un banyador i nosaltres tampoc les deixam entrar a la piscina amb burquini, tenen dos nos. En canvi, si les deixam entrar, almenys només en tenen un.

Em va deixar sense resposta.

Fa estona que escoltam debats sobre el vel,........

© Diario de Mallorca