Opinión | Tribuna

Miquel Àngel Lladó Ribas

Record que, quan era petit, hi havia una dona al poble amb les facultats notablement pertorbades coneguda com sa Tórtora, un personatge sobre el qual vaig arribar a escriure un petit relat amb què pretenia redimir-la del seu trastorn i extreure’n alguna forma de bellesa, fins allà on això era possible. Vivia prop de l’estació del tren i era freqüent veure-la sobre l’andana amb una pepa als braços, a la qual sostenia i agombolava com si d’una criatura es tractàs, probablement pensant que era el fill o la filla que en algun moment de la seva vida havia anhelat.

No feia mal a ningú, sa Tórtora: des de l’andana estant, es limitava a saludar els passatgers que viatjaven en els vagons que anaven o venien de Palma, dedicant-los un somriure extraviat i mostrant-los orgullosament la pepa que duia als braços talment un tresor insubstituïble. Vull dir que la seva era una alienació dolça i exempta d’agressivitat; de fet no record que ningú la reprengués o es ficàs mai amb ella, ja que al cap........

© Diario de Mallorca