El Col·legi Miró: una lliçó de memòria històrica i humana
Miquel Àngel Lladó Ribas
El Col·legi Miró: una lliçó de memòria històrica i humana
Aula de un colegio / EP
No fa gaire n’Eduard Miró, un bon amic de Barcelona, em comunicava amb tristesa i un cert desencís el tancament de l’escola fundada pel seu pare allà l’any 1947, el Col·legi Miró, ubicat al barri de Sant Martí de Provençals del Poblenou. Gairebé alhora em feia saber que la seva mare, Dolors Saladrigas, havia mort la vetlla de Sant Joan a l’edat de 98 anys, coincidint gairebé amb el tancament del centre. Acompanyava aquesta també trista notícia amb un petit vídeo on aquesta dona contava, en directe i en primera persona, la petita gran història d’aquest centre educatiu, molt estimat pels veïnats i els pares i mares de la barriada.
El vídeo comença amb les imatges en blanc i negre d’un bombardeig de l’aviació sublevada sobre el Poblenou: runa, desolació, destrucció arreu... Tot seguit, un primer pla de Dolors on relata que, arran de la desfeta, un grup de veïnats proposen a qui amb el temps seria el seu home i director de l’escola, Magí Miró, la construcció d’un col·legi per als nins i nines del barri. En Magí no s’ho va pensar dues vegades: va posar fil a l’agulla i l’any 1947 obria les portes el Col·legi Miró, un centre pioner en l’educació en valors, la innovació pedagògica i l’ensenyament en català. El relat de Dolors és humil i emocionat alhora; recorda com........
