Guerra sense morts ni ferits
Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM
Guerra sense morts ni ferits
Els homes de la guerra consideren que han d’evitar que el poble vegi les conseqüències terrorífiques de les seves accions
Tombes cavades a terra per inhumar les víctimes de l'escola de Minab / Europa Press
Una nina jugava al carrer amb els seus cosins a la localitat de Trang Bang. Succeïa a un Vietnam en guerra. Era un 8 de juny de 1972. Centenars de metres part damunt els seus caps, uns bombarders dels Estats Units amollaren la seva càrrega mortal: bombes de napalm. El napalm és un combustible que s’aferra als cossos i objectes mentre crema lentament. Phan Thi Kim Phuc tenia nou anys i el seu petit cos patí les conseqüències de l’atac. Mentre es llevava la roba encesa, començà a córrer per una carretera. Nua, plorant i cridant desesperada pel fort dolor. Nick Ut, periodista gràfic d’Associated Press, la va fotografiar. La imatge es convertí en el símbol dels desastres d’aquell enfrontament bèl·lic.
El passat 28 de febrer, avions nord-americans atacaren una escola a la localitat iraniana de Minab. Almanco un centenar de nins i nines moriren a conseqüència del bombardeig. Els agressors empraven «dades obsoletes sobre la ubicació d’objectius militars», segons The New York Times. Hem vist imatges de les runes, de familiars que ploren i de les tombes cavades a terra per inhumar les víctimes, però ni una fotografia dels cossos destrossats dels infants.
Les batalles segueixen com sempre. Ara amb armes més eficients per liquidar els enemics. Però els homes de la guerra consideren que han d’evitar que el poble vegi les conseqüències terrorífiques de les seves accions. Aquesta és la raó per la qual veim explosions que semblen focs d’artifici, armament que pareix tret d’un videojoc o runes de ciment, però molt poques vegades humans ferits o morts. He arribat a llegir una informació de la web de la BBC, indicant que alguns detalls de la història, sense imatges, poden resultar «pertorbadors per a alguns lectors».
Aquest divendres he repassat les portades de dotze diaris digitals a la recerca de dades sobre la mortaldat causada pel conflicte armat que enfronta Donald Trump i Benjamin Netanyahu amb els aiatol·làs. No n’he trobat ni una. Tan sols una peça sobre els dirigents iranians morts, però aquests no entren en la definició de Paul Valery quan explica que «a les guerres es mata entre si gent que no es coneix, en benefici d’altra gent que sí que es coneix, però no es massacre». També he localitzat la declaració d’uns espanyols residents a Israel que asseguren que els seus fills petits «veuen les sirenes i anar al refugi com una cosa divertida». Disneywar.
En canvi, la premsa és plena d’informacions de caràcter econòmic. Els titulars veuen positiu l’increment de turistes alemanys per a la Setmana Santa a causa de la guerra, encara que no amaguen que els augments de costos del transport aeri poden tenir conseqüències negatives. Preocupa el petroli a més de cent vint euros i la benzina a més de dos. Espanten i molt, els atacs primer d’Israel i després de l’Iran contra la reserva més gran de gas natural del món. En els Emirats Àrabs Units es planyen de la fuita dels refugiats fiscals europeus i americans. Preparen mesures perquè tornin aviat, malgrat els míssils que travessen el Golf Pèrsic. Parlant del que avui s’anomena expats i altres individus amb un poder adquisitiu de iot per amunt, commou, és un dir, un informe sobre les greus conseqüències que patiran: «Ni canons ni mantega, la guerra amb l’Iran exposa als rics del Golf a l’escassesa més bàsica».
Alguns mitjans troben incomprensible que l’Espanya de Pedro Sànchez faci front a aquesta crisi sense pressupostos ni una majoria parlamentària clara. Afortunadament, segons un altre titular, les energies renovables –aquelles a les quals Mariano Rajoy posà impostos per frenar la seva expansió i a les quals també es vol responsabilitzar de l’apagada de fa un any– protegeixen el nostre país davant la pujada de la llum que sacseja Europa. Finalment, algú m’explica des de la seva tribuna digital quin seria el pitjor escenari de la guerra: petroli a cent setanta dòlars i sis mesos per recuperar la normalitat.
Noticias relacionadas y más
Israel bombardea Gaza y mata a 23 personas, entre las cuales hay cuatro niños y un bebé
Dubái, refugio financiero bajo presión: los grandes patrimonios revisan su apuesta por el Golfo
Los partidos están descontentos de sus votantes
Morts, ferits i mutilats són un detall menor, sense importància, un problema col·lateral del conflicte. Els milers de ciutadans que es queden sense una llar en la qual viure i que potser passaran fam, no existeixen. El millor exemple de la imatge que ens volen trametre sobre les guerres d’avui són els vídeos de la Casa Blanca amb els quals informa, torna a ser una manera de xerrar, com si es tractàs d’un videojoc. Només ens ocupen i preocupen els efectes sobre l’economia. No tenim cor, ni vergonya… ni perdó de cap Déu, si existeixen.
Pepco abre su primera tienda en Mallorca: qué vende y en qué se diferencia de sus competidores
El Gobierno da un nuevo paso hacia la futura Ciudad de la Justicia de Palma
Estos son los municipios más felices de Mallorca según un estudio
La Guardia Civil denuncia al comercializador de una infravivienda de 10 metros cuadrados en Maria de la Salut
El Govern fija que los comedores escolares incluyan al menos un 10% de producto local y un 10% de ecológico
Kilian Jornet, a los 38 años, se sincera: “Hubo meses en los que no pagaba el alquiler para correr”
Multado con 200 euros por llevar la baliza v-16 pero no tener este otro elemento obligatorio en la guantera: la Guardia Civil vigila los coches mallorquines
Joan Fortuny, uno de los arquitectos que transformará el antiguo cine Metropolitan: 'Pere Garau es un barrio con mucha vida al que le faltan espacios de calma
Lucao y Dennis llevan al Palma Futsal a las semifinales de la Copa de España
Guerra sense morts ni ferits
Los partidos están descontentos de sus votantes
Iran amenza a "destinos turísticos" visitados por estadounidenses, un mercado al alza en Baleares: más de 333.000 visitantes en 2025 y nuevas conexiones aéreas en proyecto
