«No és democràcia, és xusma»

El Papa León XIV preside la celebración de la Santa Misa multitudinaria, a 12 de junio de 2026, en Santa Cruz de Tenerife, Islas Canarias (España). / Germán L. Maymo/ACFI - Europa Press

«No, no es confongui, senyor president. El que hi ha aquí no és democràcia, és xusma!». Aquestes paraules les adreçà Maria Victòria del Pozzo della Cisterna al primer ministre Manuel Ruiz Zorrilla. La senyora de nom que sembla una broma va ser reina d’Espanya durant set-cents setanta dies, els que passaren entre el jurament i l’abdicació del seu espòs Amadeu I. No li faltava raó a aquesta dona rica, culta i poliglota si s’analitzen els fets anteriors i posteriors al seu regnat.

La revolució de 1868, coneguda com la Gloriosa o la Setembrina, obligà Isabel II a partir cap a l’exili parisenc. El general Joan Prim començà la cerca d’un nou monarca arreu d’Europa. Entre les carabasses que li donaven algunes dinasties i el rebuig per raons geopolítiques per part d’altres, la tasca es perllongà dos anys, període de temps en el qual el país estigué a punt de tenir un rei de nom Baldomero I, però el general Espartero refusà l’oferiment al·legant la seva avançada edat. Finalment, el militar i polític liberal català trobà a Itàlia el que semblava un candidat ideal: el tercer fill de Víctor Manuel II d’Itàlia.

Les Corts el confirmaren amb 191 vots a favor, mentre que trenta-vuit diputats escolliren altres........

© Diario de Mallorca