Candidat de Més per Palma a la batlia

La ciutat que estam deixant escapar

El Paseo Marítimo de Palma / Manu Mielniezuk

Quan algú em demana què és Palma, no pens en la Seu. Ni en Bellver. Ni en el passeig Marítim. Pens en una altra ciutat. Pens en el forn on anava de petit. En la papereria del barri on comprava el material per començar el nou curs. En aquella botiga on sempre hi havia algú que et coneixia pel nom. En el bar on encara avui et pots trobar un amic sense haver quedat. Supòs que tothom té aquesta Palma. Una Palma que no surt a les postals ni a les guies de viatge. Una Palma feta de records, de rutines i de petits llocs que, sense adonar-nos-en, acaben formant part de la nostra vida.

Potser per això, des de fa temps, quan passeig pel centre, tenc una sensació molt agra. No és que la ciutat hagi canviat de cop. És una altra cosa. És aquella impressió que tens quan passes per un carrer que coneixes de tota la vida i descobreixes que ja gairebé no el reconeixes. Un comerç que ha tancat. Un local buit. Una nova franquícia. Després una altra. I una altra. No és nostàlgia, és ràbia. Ràbia infinita. «Les ciutats canvien, sempre ho han fet», ens diuen. No. Palma no «està canviant», Palma ens l’estan robant.

Cada vegada costa més trobar un habitatge assequible. Cada vegada és més difícil mantenir un petit negoci. Cada vegada hi ha més barris on els veïns de tota la vida se’n van perquè ja no poden assumir el cost de viure-hi. I,........

© Diario de Mallorca