El 11N ho aturam tot perquè volem viure, no sobreviure
Dalt Vila i edificis del centre d'Eivissa / Guillermo Sáez
Algun dia, en el futur, mirarem enrere i ens farem creus de com ha pogut sobreviure aquesta ficció d’Eivissa-illa-paradís… I és que la imatge d’Eivissa viu de rendes, d’un passat gairebé mitològic del que ja en queda poc. Ni el seu patrimoni paisatgístic -que ha estat trinxat de manera salvatge per tots els que hi han governat- ni la seva qualitat de vida.
Vivim a una 'illeta daurada' on tenir feina ja no garanteix tenir un sostre. Així ho reflecteix el primer cens autonòmic, fet en Vila, de persones sense sostre. De les 479 persones que viuen al carrer, el 45% tenen feina, sigui dins l’economia regular o l’economia submergida. Tant és: fan una feina i reben un sou a canvi d’aquesta feina. I la realitat és que aquest sou no........
