Un treballador beu aigua durant una onada de calor a Eivissa. / Vicent Mari / DIB

Arde la calle al sol de poniente,

Hay tribus ocultas cerca del río

Esperando que caiga la noche.

Hace falta valor, hace falta valor,

Ven a la escuela de calor.

(Escuela de calor, Radio Futura, 1984)

El que l’any 1984 sonava com el ritme descarat del pop-rock dels 80 s’ha convertit, quatre dècades després, en una crònica climàtica quotidiana. Avui, la “escuela de calor” són les escoles tancades preventivament al Regne Unit el mes passat, és la realitat de milers d’alumnes a casa nostra passant les últimes setmanes de curs en unes aules passades de temperatura. Són les fotos dels parisencs i els turistes banyant-se a les fonts dels jardins de Trocadéro o al Canal Saint-Martin. Són els repartidors, els treballadors de la construcció i els operaris dels serveis de neteja rostint-se sobre l’asfalt roent. Són els pisos convertits en trampes tèrmiques i els ajuntaments mirant d’oferir refugis climàtics a la ciutadania. Adaptar les nostres ciutats a unes condicions cada vegada més calentes ja no és només una opció de confort, és una urgència de salut pública.

Segons un estudi d’ISGlobal publicat a Nature Medicine, entre l’1 de juny i el 30 de setembre del 2024 hi va haver 62.775 morts........

© Diario de Ibiza