A França i a tot arreu
Caos als carrers de França. / Mohammed Badra
França és el cas emblemàtic del malestar europeu o mundial. Per alguna raó, és com que les coses passen abans a França que als altres llocs. La Revolució Francesa, que va parir el món modern i en les contraccions del part els revolucionaris varen tallar el coll al rei. La revolució dels joves el Maig del 68, per desfermar la política i la societat occidentals de les cotilles antigues. Les armilles grogues, que van ser un avís seriós a Macron de què governar no seria com desfilar tot sol pel pati del Louvre amb un focus que l’il·luminava i l’'Oda a la Joia' de Beethoven de banda sonora. El president Macron prometia molt i ha donat poc, volia ser Júpiter i ha acabat com Patufet, dins la panxa del bou d’un país molt complicat. En definitiva, a França sembla que el termòstat del descontentament s’escalfa abans que a altres llocs i salten els ploms del sistema amb més facilitat.
Abans de tornar a les revoltes i el malestar social, s’ha de constatar que França té uns problemes econòmics considerables, en particular unes finances públiques molt embolicades. França té un deute públic del 117% del PIB —a la Unió Europea només per darrere de Grècia i Itàlia— dèficits públics persistents molt alts i una prima de risc més........
