El Papa Lleó XIV a la seva arribada a la vigília d'oració, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. / David Zorrakino - Europa Press

A hores d’ara no crec que ningú pugui discutir que l’esquerra (les esquerres), aquí, arreu d’Europa i, probablement, arreu del món, pateixen una crisi considerable. Crisi de resultats evident, en una època en què una part de les propostes tradicionals de l’esquerra constitueixen la bandera de l’extrema dreta (l’antiglobalització se la queden Trump i companyia, l’avanç tecnològic queda en mans dels tecnofeudals, la defensa dels treballadors -teòricament- se la fan seua els que atien el discurs antiimigració, i tot l’etcètera que s’hi vulgui afegir). Mentrestant, la democràcia cristiana ha estat bandejada amb força per la selva darwinista neoliberal. I els conservadors, com un pollastre sense cap, continuen anant fent perquè s’han fet una marca i uns colors que la gent seguirà com qui és fan d’un determinat equip de futbol, de manera totalment inconscient i acrítica.

L’esquerra, si més no a Europa, s’està mostrant, durant aquestes últimes dècades, completament mancada d’idees noves i, per tant, incapaç de posar el rellotge en hora (tenint en compte les moltíssimes coses........

© Diario de Ibiza