Llanos Lozano i El Loco de la Colina
Valtros no ho sabeu perquè sou -sense cap excepció d’edat- massa joves, però m’agradaria contar-vos que, en 1982, vaig anar de viatge d’estudis i ens va acompanyar la meua professora i estimadíssima Llanos Lozano. Primavera a Sevilla, just abans de Setmana Santa. La flor de la tarongina -«azahar»- envaïa els carrers. Sort, en el meu cas, que en aquell remot temps les farmàcies i el Polaramine ja existien. La qüestió és que vam descobrir que na Llanos, un company de l’institut i jo érem devots confrares de la germanor de sant Jesús Quintero, El Loco de la Colina.
No sé si ja ho tenia previst o no, però la qüestió és que tots tres vam creuar el pont de Triana en taxi, pagat per na Llanos, i ens van plantar als estudis de Radio Nacional de........
