No sé de què es queixa la gent. De veres. Ho dic amb tota la tranquil·litat que provoca contemplar la posta de sol des del meu àtic, a la zona més exclusiva de Vila, amb vistes panoràmiques, jacuzzi, i una terrassa tan gran que, si volgués, podria fer-hi una rave -però sense molèsties, clar, que aquí som gent civilitzada. Quan va passar allò de la covid em vaig traslladar a la meua segona residència, al nord de l’illa i en ple camp, perquè no suportava aquell enclaustrament. Qui no troba solucions és perquè no vol. Vaja, que no tenc problemes d’habitatge. Ho dic sovent, quasi com un mantra, mentre els meus tres robots aspiradors fan la seua feina en silenci. La vida, si un sap organitzar-se, és ben senzilla. És qüestió de prioritats. Si la gent no pot pagar un lloguer de 4.000 euros al mes per un estudi compartit sense finestres... Bé, potser és que no han sentit a parlar de la cultura de l’esforç o perquè algun prejudici ideològic els........

© Diario de Ibiza