Quan passo per davant d’alguna agència de viatges que gestiona els viatges de l’Imserso i veig la cua que formen a fora desenes de jubilats amb l’esperança d’anar a Gandia a baix preu per a ballar ‘Los Pajaritos’ i jugar al bingo, penso que és el mateix truc que amb la Llei de Dependència: confiar que es morin esperant el torn, i tot això que ens estalviem amb el coi de vells. Del que es tracta és que passin a millor vida sense arribar a gaudir ni de l’ajuda que els correspon per llei ni del bufet lliure amb el qual han somiat tot l’any, i si per a aconseguir-ho se’ls ha de tenir a peu ferm en ple carrer, se’ls hi té, tot sigui per quadrar els pressupostos. Més d’un haurà arribat al final de la cua només per a pronunciar amb el darrer alè, a penes en un murmuri, les seves últimes paraules, no tan èpiques com sempre havia pensat que serien i potser no del tot idònies per a passar a la història: «Un bitllet a Benidorm».

Amb la gent gran, l’estratègia a seguir és clara: allò que podrien realitzar fàcilment online, com........

© Diario de Ibiza