Creado: 22.04.2026 | 05:00

Actualizado: 22.04.2026 | 05:00

Demà Sant Jordi ens estirarà fins els carrers en la festa més singular que tenim els catalans. No cal dir a Montblanc, on Joan Amades situa l’origen de la llegenda, ciutat que ha sabut fer-se seva de manera magistral, aprofitant l’encant dels seus carrers, muralles i espais emblemàtics, i tota una recreació que fa que vigilis al girar una cantonada, no fos cas que et fregís una flamarada del drac.

A les parades al carrer, al costat de les roses un element que ja ve del segle XV quan al voltant del Palau de la Generalitat s’hi instal.laven les venedores de flors, i quan es va lligar la Diada al sentit de país que té d’aleshores ençà, els llibres que miraran de captar l’atenció de tots aquells que triaran i remenaran. Llibres de tota mena i condició, llibres premiats, llibres autoeditats, llibres reconeguts, llibres oblidats, llibres de cuina, d’esport, de pensament, història i acció, llibres il.lustrats, llibres infantils, juvenils, de poesia, teatre, llibres clàssics, i de rabiosa novetat, llibres traduïts, novel.les, contes, relats, i llibres pels que no llegeixen que també n’hi ha, no són només les influencers les que fan ostentació de la no lectura, que les sèries de les plataformes també roben molt de temps i fan molt de mal.

Però parlem de la il.lusió compartida en un dia com el de Sant Jordi, amb els llibreters ocupant el carrer, els editors i autors que signaran i que tindran un moment d’intimitat amb els seus lectors, temps per creuar- se unes paraules amables per l’efecte que té la lectura i que té l’escriptura, un pont que desxifra missatges.

Ara que el sector es fixa molt en la literatura del jo, en que els escriptors pouen en la seva experiència personal i familiar per narrar. Busquem allò autèntic, i viscut encara que no sigui del tot fil per randa, en que la matèria primera del que és un llibre és l’experiència més que el llenguatge. El professor i escriptor Borja Bagunyà reflexiona sobre com ha anat canviant el llenguatge per l’efecte audiovisual, que passa a ser transparent, «de sintaxi ben planxada i uns textos més o menys lineals que s’agafen a la cronologia com els esquiadors s’agafen als cables remuntadors».

Aquest Sant Jordi podrem triar i remenar però m’agradaria fer referència a un títol de literatura del jo que no trobarem: el de la vida de Mn.Ignasi Olivé Costas, vallenc, que aquest diumenge celebrava a la Parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus, els seus 60 anys de sacerdoci. Podríem dir que ell és com un llibre obert. El seu exemple, en temps de soroll i dificultats, ha sigut sempre vital i de dedicació als altres.

El vaig conèixer ja fa una pila d’anys, gràcies a l’Oriol Grau i al Fermí Fernàndez, i al Sopar Solidari que organitza l’entitat Pont de Solidaritat, i que ells presentaven per amistat amb Mn Ignasi, fins que me’n van passar el relleu. (Aquest any, en la seva 27 ena edició es farà el dissabte 9 de Maig). I el Sopar solidari és una mostra més d’aquesta vida viscuda pensant en els demés, i amb més de trenta anys al barri Fortuny, però amb experiència al Brasil del bisbe Pere Casaldaliga.

Diumenge passat a la celebració d’aquests 60 anys d’ordenació, l’actual titular de la parròquia, el torrenc Mn. Joan Brulles, un altre bon motor d’una església propera i que escolta, va destacar aquest paper transformador de la tasca de Mn.Ignasi, algú sempre disposat a ajudar, sempre disponible, capaç d’obrir la porta a aquells que truquen demanant ajut i consell, aquells que volen fer camí.

Aquest esperit de Pere Casaldaliga també el va dur, diumenge, Mn Joan Font, i la memòria de l’activista Xavier Joanpere, i un barret que li havia regalat a Mn.Ignasi, el que va ser bisbe de Sao Felix al Mato Grosso, a més d’aquesta visió d’una església compromesa amb els més desafavorits, amb una fe adulta, corresponsable, lliure, una nova manera de fer comunitat.

Com un llibre obert, una vida donada als altres, com un llibre obert tenint la paraula justa de confort, de suport; com un llibre obert en pro de la cohesió, de fer aquest món, un món millor, més just i sensible a les desigualtats, com un llibre obert que faci de mirall de fe i exemple a seguir. Triar i remenar, potser també entre aquells que tenim a prop i fan que els nostres dies siguin més lluminosos.

© Diari de Tarragona