Creado: 24.03.2026 | 05:00

Actualizado: 24.03.2026 | 05:00

Fa poc més d’una setmana, arran d’una mena de mudança en la qual he furetejat i remenat per salvar tot allò que mereixi ésser salvat, vaig fer un recompte dels miralls que hi pot haver en una casa, sense tenir present, el que presideix la cambra de bany, cosa que, curiosament, no sempre passa.

Això darrer ve a tomb pel fet que he arribat a veure pisos barcelonins sense mirall als lavabos ni en cap altre lloc més de la llar. I quan he volgut saber-ne el misteri d’un fet que em semblà, si més no, xocant, estranyament sempre he rebut respostes evasives.

El mirall, l’espill, és un artefacte que segueix causant un cert desassossec en alguns subjectes

Que hi ha cases on no hi ha cap mirall és un fet evident. Només cal veure la fila que fa el personal pel carrer. Tanmateix, crec que no és pas desídia dels meus contemporanis. La meva teoria particular és més propera a la por atàvica que tenen alguns individus respecte a aquest objecte d’ús quotidià.

El mirall, l’espill, és un artefacte que segueix........

© Diari de Tarragona