Creado: 12.04.2026 | 05:00

Actualizado: 12.04.2026 | 05:00

Des de fa uns anys, induït pel fet que la generació del baby-boom accedeixi a la jubilació, i per tant deixi de cotitzar a la seguretat social, i comenci a cobrar les pensions de jubilació, existeix un debat sobre la sostenibilitat del sistema de pensions amb l’actual configuració, a l’estat espanyol.

Per fer front a aquest repte, entre els anys 2021 i 2024 s’han aprovat, per iniciativa de l’actual govern, una sèrie de modificacions legislatives als efectes de millorar la sostenibilitat financera del sistema, especialment amb la intenció d’incrementar els seus ingressos. En aquesta línia va el mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) que suposa una cotització addicional del 0,90%, el nou sistema de cotitzacions dels autònoms (necessari, malgrat la poca habilitat en la seva implementació), treure el topall a les bases màximes de cotització, la cotització addicional de solidaritat als salaris superiors a la base màxima, o els incentius a demorar la jubilació i comptabilitzar la pensió i el treball. Tanmateix, aquests mecanismes, més enllà de la seva bondat, resulten insuficients des de la perspectiva d’alguns economistes, entre els quals m’incloc, i d’algunes institucions i serveis d’estudis, com la mateixa Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).

Els mecanismes aprovats pel govern per garantir el sistema de pensions, que aviat haurà d’assumir la generació del ‘baby-boom’, són insuficients

Fa dues setmanes, la ministra de Seguretat Social en una intervenció al Senat, va anunciar amb satisfacció, i per intentar combatre aquesta realitat, que el dèficit de la Seguretat Social s’havia reduït fins a 7.387 milions d’euros, és dir el 0,4% del PIB durant el 2025. I, per tant, es podria inferir d’aquestes dades, que es reforça la tesi del govern que la sostenibilitat del sistema està garantida amb aquestes noves mesures. Ara bé, cal analitzar a fons, que estan reflectint aquestes dades comptables. Si mirem el detall, podem comprovar que el 2025 les cotitzacions socials s’han incrementat en més d’11.000 milions d’euros, és a dir un 6,85%, tanmateix, d’aquests pràcticament la meitat, 5.000 milions, es corresponen a la cotització addicional que fan empreses i treballadors del MEI. En canvi, les transferències que es fan des del pressupost general de l’estat (finançat amb impostos i endeutament) han incrementat un 10,98%. I malgrat que aquestes, en compliment dels pactes de Toledo, s’havien d’incrementar per fer front a pagar les pensions no contributives, que assumeix també el sistema de seguretat social, la realitat és que aquest té cada any menys dèficit, no perquè les cotitzacions puguin assumir millor el pagament de les pensions, sinó perquè cada any la transferència que es fa de recursos de l’estat al sistema és més elevada. Així, cada vegada més, es paguen les pensions amb impostos i endeutament, i no només amb cotitzacions. I, per tant, el sistema no és més sostenible per ell mateix, és sostenible perquè rep més recursos provinents d’altres recursos públics, que haurien d’anar a finançar la resta de serveis i infraestructures. Amb la conjuntura actual on la recaptació tributària està augmentant molt, entre altres motius per la no deflactació de la tarifa de l’IRPF, el pressupost públic s’ho pot permetre sense un excessiu esforç.

Cada vegada més, es paguen les pensions amb impostos i endeutament, i no només amb cotitzacions. I, per tant, el sistema no és més sostenible per ell mateix

El que les xifres indiquen és que el sistema de la seguretat social ara per ara, per si mateix no pot garantir el pagament de les pensions, i a més intensitat que menys, caldrà fer ajustos en un futur, via ingrés o via despesa, corregint el creixement de les pensions. La realitat econòmica i financera és aquesta. Per tant, en la mesura del que sigui possible, aconsellaria de buscar sistemes alternatius i –sobretot– complementaris a la pensió pública, per afrontar l’etapa no activa de la vida de les generacions actuals i següents.

Ara, voldria acabar amb un missatge tranquil·litzador de cara als actuals i futurs pensionistes a curt termini. En primer lloc, perquè el sistema és deficitari, però no està en fallida, seran necessaris ajustos, potser importants, però malgrat perdre poder adquisitiu les pensions, o una reduir-se la taxa de substitució, les pensions es pagaran en un futur. El segon, no tant financer, però encara més rellevant, és més de «realpolitik». En l’actualitat, hi ha pràcticament nou milions i mig de pensionistes a l’estat espanyol, i representen aproximadament el 25% de la població major de divuit anys amb dret a vot, essent, per tant, un col·lectiu molt influent política i electoralment. Això significa que cap govern de cap color polític es podrà permetre un daltabaix en aquest sentit, i si cal incrementar el finançament via impostos o endeutament ho faran. Encara que suposi una mesura injusta des de l’òptica intergeneracional, i se sacrifiqui benestar de les generacions futures per mantenir el benestar de les presents. Fins avui aquest fet no s’havia produït mai, al contrari, les generacions presents contribuïen al benestar de les futures.

© Diari de Tarragona