Creado: 02.01.2026 | 11:00

Actualizado: 02.01.2026 | 11:00

En:

Avorrit de la banalitat, el divisme i les impostures dels matinals i esportius de la ràdio generalista, el 2025 vaig descobrir Catalunya Música, l’emissora pública de clàssica. Consumeixo molta música des de sempre, però de clàssica no en sé gens. Fa molts anys, vaig demanar a un amic que m’hi introduís i em va recomanar les simfonies de Mahler. Vaig escoltar molts cops la segona, anomenada Resurrecció. M’agradava, amb aquells cors finals portentosos. No vaig seguir, però. Avui penso que aquell consell és un disbarat, com recomanar A Love Supreme per entrar al jazz, una fantasmagoria en què cauen les revistes de rock quan publiquen les llistes dels millors discos, i no perquè el de John Coltrane no ho sigui —sisplau—, sinó perquè escoltar-lo sense escalfar i sense prou context endarrereix l’accés al gènere d'innumerables joves que el gaudirien si arrenquessin, posem per cas, per Time Out, de Dave Brubeck, o les Smoke Sessions, de Nicholas Payton. 

Tornem........

© Diari de Tarragona