Creado: 06.04.2026 | 05:00

Actualizado: 06.04.2026 | 05:00

Un dels grans objectius del programa Artemis és tornar a la Lluna i quedar-s’hi. Res de visites solemnes amb bandereta i foto. La idea és fundar una presència estable, amb missions tripulades freqüents —parlen d’una cada sis mesos—, una base permanent i la idea de convertir el satèl·lit de la Terra en laboratori, banc de proves i escala tècnica per a futures expedicions a Mart. Tot això sona a iniciativa noble i segurament una part ho és. Ciència, tecnologia, recerca, coneixement. El vell repertori il·lustrat que acompanya sempre les grans aventures humanes. Tampoc cal ser ingenus. Cada vegada que una potència invoca el progrés, la frontera o el futur de la humanitat, és prudent mirar què té amagat a l’infern de la gavardina, a butxaca de darrere dels pantalons. Sovint hi porta poder. El programa Artemis, impulsat per la NASA i una xarxa d’aliats privats —entre els quals SpaceX, d’Elon Musk— no és només una empresa científica. També és una manera d’ocupar posicions. La Lluna torna a ser interessant no només perquè sigui lluny, sinó perquè és estratègica. A la Guerra Freda, la cursa espacial era propaganda, tecnologia i rivalitat geopolítica embolicades en una sola narrativa heroica. Ara pot passar una cosa semblant, amb una diferència significativa: ja no competeixen només estats, sinó també grans empreses amb ambicions, pressupostos i influència tan grans com els d’una potència. Això canvia molt el paisatge. Colonitzar la Lluna o preparar el salt a Mart encara deixa anar una aroma persistent de ciència-ficció. Potser l’error és pensar que la part fantàstica és el viatge. Potser el que ja és ben real és la lluita per decidir qui manarà allà dalt. La cosa, doncs, no és només si estem preparats per anar més lluny. La cosa és si estem preparats per admetre que, fins i tot a 384.000 quilòmetres de la Terra, la política continua viatjant amb nosaltres.

© Diari de Tarragona