A Feijóo la legislatura se li farà llarga. Ja no hi ha ningú que aposti per l’avançament electoral. Els darrers moviments del president del govern espanyol deixen clar que vol arribar al 2027. I poden ser quatre anys de mandat sense aprovar ni uns sols pressupostos, la qual cosa fa uns mesos semblava del tot impossible.

Però el líder de l’oposició no troba la tecla. I difícilment la tindrà en el futur amb l’arribada d’un tecnòcrata com Carlos Cuerpo com a vicepresident i responsable d’Economia. I mes quan el PP no te cap diputat ni cap dirigent capaç de fer-li ombra.

Sánchez ha apostat per un moderat que intenta acords amb la resta de grups parlamentaris. Ho va complir en el reial decret llei per a reduir l’impacte dels aranzels i la proppassada setmana en les mesures contra l’impacte de la guerra de l’Iran. El PP fins i tot va gosar dir que el ministre havia copiat moltes de les seves propostes, però s’abstingueren. No s’atreviren a votar afirmativament. Feijóo actua sempre mediatitzat per Vox, el mira contínuament de reüll i això fa que la seva oposició sigui del tot inútil i s’allunyi dels interessos de la majoria de ciutadans.

El PP es dretanitza, mentre el PSOE es modera i busca centrar una estratègia basada en l’economia en aquests propers mesos. I aquí Feijóo fa figa. No sap donar-hi resposta, malgrat l’escenari de crisi que es viu arran de les guerres d’Ucraïna i l’Iran.

Tot fa pensar que el cap de l’oposició continuarà basant el seu discurs en la crítica sistemàtica a allò que es diu sanchisme. I en aquest aspecte no estalvia insults ni mitges veritats ni mentides. Es veu pressionat no només des de Vox, sinó també per personatges com Aznar o Ayuso que continuen confonent sociològicament Madrid amb Espanya.

Feijóo s’ha vist desbordat i no ha sabut defensar una posició clara en el tema de la guerra protagonitzada per Trump i Netanyahu. S’ha mogut en l’àmbit de les contradiccions i l’ambigüitat, sense ser conscient que en moments com aquests cal ser patriota i defensar Espanya, encara que no combregui amb el seu president. Això ho ha aprofitat Sánchez amb el seu “no a la guerra” que es allò que defensen la majoria de ciutadans d’aquest país. No es pot fer seguiment d’un Trump que basa la seva política en els negocis i que ha causat una crisi a nivell internacional de dimensions encara avui desconegudes. D’això ja se’n cuida Abascal que es un dels que fa petons al cul al magnat americà, però cada dia hi ha mes desercions en aquest àmbit.

Un altre gran error de Feijóo ha estat contradir el rei Felip VI en el conflicte amb Mèxic. Des de López Obrador es trencaren les relacions quan demanà que Espanya reconegués els excessos de la conquesta i després de set anys el rei ha reconegut els abusos dels espanyols a Amèrica. Era una forma d’apaivagar les tensions diplomàtiques i normalitzar unes relacions que venen de lluny. No s’ha d’oblidar que Mèxic fou un lloc d’aixopluc de molt exil·liats espanyols i catalans. Però Vox censurà les paraules del rei i el PP per por electoral les secundà en un posicionament impropi d’un partit que vol ser alternativa de govern.

Els propers mesos seran de gran intensitat i d’infart. Veurem què passa a Andalusia on Montero no farà un resultat tan dolent com indiquen les enquestes, malgrat que Moreno Bonilla es un molt bon candidat. Però el PSOE repunta electoralment i el PP continua depenent d’un Vox que en qualsevol moment pot patir una escissió i amb dues formacions d’ultradreta difícilment els número li sortiran a un Feijóo que està molt vigilat des de la presidència de la Comunitat de Madrid. El líder gallec no te mes remei que virar el vaixell popular cap al centre -seguint l’exemple de Moreno Bonilla- i oblidar-se d’Abascal. Contràriament pot perdre bous i esquelles.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona