Josep Borrell ha posat damunt la taula una qüestió incòmoda però necessària: per què ha de tenir dret a vot una persona que no ha trepitjat mai Espanya? No és una pregunta formulada des dels extrems. La planteja un històric dirigent socialista, exministre i antic alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors. Precisament per això, les seves paraules mereixen ser escoltades sense prejudicis ni etiquetes.

L’anomenada «llei de nets», incorporada a la llei de memòria democràtica, ha facilitat l’accés a la nacionalitat espanyola als descendents de persones que van haver d’abandonar el país. Moltes famílies van patir l’exili, la persecució o la necessitat d’emigrar. Reconèixer aquesta realitat i recuperar els vincles amb els seus descendents pot ser un acte legítim de reparació històrica.

Però una cosa és concedir la nacionalitat i una altra, diferent, atribuir automàticament el dret a decidir el govern d’un país on no s’ha viscut mai. Aquest és el debat que el Govern de Pedro Sánchez ha volgut evitar. En lloc d’afrontar-lo amb serenitat, transparència i rigor, ha tornat a legislar barrejant memòria històrica,........

© Diari de Girona