Hi ha una temptació recurrent en política: presentar cada augment de la despesa com una conquesta social i cada petició de rigor pressupostari com una amenaça al benestar. És un discurs còmode, però incomplet. Els serveis públics necessiten recursos, i aquests recursos s’han de poder sostenir en el temps.

França ens ofereix un motiu per reflexionar. Segons les dades d’Eurostat corresponents al 2025, va tancar l’exercici amb un dèficit públic del 5,1% del PIB i un deute del 115,6%. Espanya va registrar xifres millors: un dèficit del 2,4% i un deute del 100,7%. Cal reconèixer-ho sense reserves. Però estar millor que el nostre veí no converteix l’endeutament espanyol en un assumpte resolt.

El dèficit és allò que falta cada any per cobrir les despeses amb els ingressos. El deute acumula les obligacions pendents. I els interessos són la factura que hem de pagar per haver demanat diners prestats. Una factura que compromet recursos abans........

© Diari de Girona