Ja fa uns quants articles que vaig desenvolupar la idea que les ciutats mitjanes són les grans perdedores de la globalització. Més que els pobles petits i molt més que les capitals i les grans ciutats. Així com tothom reconeix que hi ha perdedors quan parlem de nivells socioeconòmics o d’edat, quan parlem de concentracions urbanes, i ara ja amb una certa perspectiva, és evident que les ciutats mitjanes han estat les grans perdedores d’aquest món globalitzat. A casa nostra i arreu del món occidental. En la majoria de les ciutats mitjanes, el seu món ha desaparegut i no s’ha renovat com ha passat a les capitals. Tothom sap que les capitals s’han convertit en espais d’oportunitat professional i laboral i concentradors de treballadors públics. I els pobles i municipis petits s’han convertit en zones residencials per als qui treballen a les capitals o per als nòmades digitals. En canvi, les ciutats mitjanes són massa petites per generar prou oportunitats de qualitat i massa grans per esdevenir espais residencials per als que busquen un entorn tranquil. Algú em dirà que sempre ha estat així, però no és cert. Abans, les ciutats mitjanes del centre del país i les capitals de comarca eren capitals de serveis per a un entorn poblacional prou ampli. Aquests serveis s’han transformat i han perdut valor i la precarització ho ha envaït tot. El que abans feien les ciutats mitjanes ara ho fan els centres comercials, si parlem de comerç. I com més especialitzat sigui el servei, més necessitat d’anar a una capital hi ha. Avui en dia, les ciutats mitjanes sobretot tenen gent. No és estrany que sigui a les ciutats mitjanes on la frustració és........

© Diari de Girona