Dues dones de teatre
Dissabte passat vaig anar a veure Cimbelí de la companyia Panking Shakespeare al claustre de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. Ens va encantar. En un entorn especial i amb l’acompanyament màgic de les campanes de l’església de la Immaculada. Quants racons delicats que tenim i que pocs que els utilitzem.
Vam anar-hi sense saber res de l’obra ni de la companyia que actuava, però confiats que la qualitat estava garantida pel criteri habitual de la programadora d’arts escèniques de Figueres. En aquest cas, el criteri de la meva tieta Xixon, experta en teatre, i la generositat de la meva mare també hi van acompanyar.
Explico aquesta anècdota perquè a Figueres, d’uns anys ençà, hi ha la garantia que tot el que es programa té un nivell de qualitat altíssim, més enllà de l’estil i del tipus d’espectacle. Saps que l’espectacle estarà bé i que no està en el programa perquè si. Ens ha passat moltes vegades. Comprar entrades per a un espectacle d’una companyia emergent o un artista desconegut i sortir-ne ben satisfet. Recordo quan fa anys van programar a un desconegut Rodrigo Cuevas i l’impacte que aquella........
