Fa uns dies passejava per la Devesa, intentant esquivar les bicicletes dels turistes i el pes d’una xafogor que ja comença a ser marca de la casa, quan vaig connectar, sense voler, amb la conversa de dues noies que seien en un banc. No passaven dels vint-i-cinc. Parlaven amb una fluïdesa envejable, saltant del català a l’anglès com si res. Una d’elles va dir, amb una rialla que transmetia més por que gràcia: «Bé, si faig aquest tercer màster, potser l’any que ve ja podré pagar-me el sopar de Nadal sense demanar Bizums a ma mare».

Em vaig quedar amb les paraules al cap la resta del camí. Aquella frase resumeix, amb una precisió irrepetible, el gran engany de l’última dècada. Ens van vendre un conte de........

© Diari de Girona