El Barça és el Barça. I amb Laporta el seu magnetisme mediàtic encara és més gran. Així s’entén que el darrer diumenge la primera volta de les eleccions municipals franceses passés bastant desapercebuda. Només la contundent victòria de Louis Aliot amb més d’un 50% dels vots a Perpinyà, la ciutat més gran de França amb un alcalde del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, ha tingut ressò al sud de la Jonquera i Portbou. Però més enllà de Perpinyà i Aliot? Mirem Besiers. Té 35.000 habitants i és a una mica més d’una hora en cotxe des de la capital del Rosselló. Una ciutat on l’alcalde Robert Ménard també repetirà en el càrrec sense necessitat de segona volta. Ménard no és del Reagrupament Nacional. De fet, va marxar del partit de Le Pen fa uns anys, i si el passat diumenge Aliot va aconseguir un 50,61% dels vots, ell un 65,60%.

El discurs antiimmigració de Ménard és tant o més dur que el dels seus antics companys lepenistes. I amb ell ha arrasat a Besiers. Un 65,60% dels vots per davant del 15% del candidat de la dreta tradicional i del 9% del candidat oficial de Reagrupament Nacional. A l’esquerra, a Besiers, ni hi són ni se’ls espera, mentre la ultradreta (l’oficial i la de Ménard) s’emporta tres de quatre vots. El motiu: que la ciutat és una de les més empobrides de tot França. Amb molts problemes que els del sud comencem a intuir quan passegem pel voltant de les Halles, el tradicional mercat local reconvertit ara en un recomanable destí gastronòmic, però que Robert Ménard, antic fundador de Reporters Sense Fronteres, sí que sap aprofitar. Robert Ménard va néixer a Algèria; en la seva etapa a RSF es dedicava a voltar per l’Àfrica intentant treure de la presó periodistes empresonats per règims dictatorials.

Avui, amb setanta-dos anys, Ménard arrasa a les municipals d’una de les ciutats més deprimides de França després de protagonitzar polèmiques com negar-se a oficiar el casament civil d’una parella formada per una francesa i un noi immigrant. A Aliot, Le Pen, Abascal o Orriols se’ls veu a venir de lluny. Amb Ménard, menys. I el que es veu passejant pel voltant de les Halles de Besiers no és tan diferent del que trobem a Figueres, Girona, Olot o Barcelona.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona