La versió onírica de la febre és pitjor que la real. Vaig somiar que tenia 39 graus i, en despertar-me, vaig trigar uns segons a esbrinar a quin costat de la frontera em trobava. La febre real eleva la temperatura del cos; la somiada, la de la realitat. Tot semblava normal en el somni i, tanmateix, alguna cosa estava desplaçada del seu lloc la distància exacta a partir de la qual el món comença a fer por. Els termòmetres d’abans tenien una autoritat que els digitals han perdut. Calia sacsejar-los perquè tornessin en si.........

© Diari de Girona