El so va néixer dues vegades. La primera, com a mer fenomen físic; la segona, molt després, com a esdeveniment íntim, com a experiència personal. Durant milions d’anys, les ones van viatjar sense destí, igual que cartes sense bústia. Rebotaven en superfícies que ni tan sols sabien que estaven sent colpejades. Era un món ple d’un estrèpit absent. Fins que, en algun punt remot de l’evolució, una membrana auditiva va tremolar davant la seva presència. I en aquell instant, allò que era pura agitació es va convertir en avís.

El primer so........

© Diari de Girona