Enmig del neguit per l’habitatge
Una gran frisança sacseja el debat sobre l’accés a l’habitatge. Pel seu cost inassequible, adquirit o llogat, per a àmplies capes de població. Travessa tota Europa, ben greument en el cas català, també a Girona. Incideix en la vida econòmica, empobrint-la, crispant-la; dificulta l’emancipació dels joves, la natalitat, la mobilitat laboral... Per causes múltiples, que s’analitzen arreu: la intrusió avui més desfermada del capital a la recerca de plusvàlua immobiliària, els moviments de població envers Europa i a dins seu i tantes d’altres ja molt divulgades. Però n’hi ha una de ben nostra: prové d’unes quantes dècades de desídia pública en aquest afer principal, lliurat a la inèrcia d’interessos individuals o d’empresa, oblidant que el sòl i l’habitatge són, de natural, especulatius. Aclarim qui especula: ho fa qualsevol animeta que negocia un recurs o un producte al preu no d’avui sinó al futurible i, així, l’encareix........
