En democràcia, no tot és legítim. Hi ha tres límits bàsics: a) la legitimació d’origen versus d’exercici: guanyar eleccions dona legitimitat per governar (origen), però cal exercir el poder respectant la Constitució, els drets fonamentals i les regles del joc (exercici). Corol·lari: una majoria no pot vulnerar drets; b) l’estat de dret - les lleis, la separació de poders i el control judicial - delimiten què es pot fer i què no es pot fer. Resultat: fins i tot objectius «nobles» no justifiquen mitjans il·legals o arbitraris; i c) l’ètica pública: més enllà de la legalitat, la transparència, la veracitat i l’absència de conflictes d’interès condicionen la legitimitat percebuda. Efecte: allò legal pot ser il·legítim si viola principis bàsics de justícia o trenca compromisos democràtics. Conseqüència general: en política democràtica, el fi no justifica qualsevol mitjà. Més: la legitimitat depèn del respecte a drets, procediments i valors compartits. Aquest és, resumit, el quadre de comandaments per a tots aquells que volen aconseguir algun dels tres poders que es donen en un Estat: l’executiu o govern, el legislatiu o Parlament o el judicial, sigui en la seva organització o sigui en la seva vessant de jutjar. Això i tot, hi ha més límits.

La pregunta, ara, és la següent: es troba legitimat el PP quan crea sospites sobre el sistema........

© Diari de Girona