Els metges acabem la nostra formació més enllà de la jubilació. Concretament, quan canviem de bàndol. Quan a les consultes, les vegades que ens asseiem a la cadira destinada als «usuaris» comencen a sovintejar. Llavors, experimentem en carn pròpia moltes de les vivències, angoixes, alegries, frustracions, dubtes, temors... que durant anys hem hagut de contenir, alleujar o acompanyar en aquells que varen ser els nostres pacients.

Aquestes darreres setmanes, entre amistats, familiars i altres qüestions, la meva freqüentació, directa o indirecta, de centres sanitaris ha estat un xic per damunt de la mitjana habitual. La major part en centres del sistema públic. Per proximitat el CAP 1 de Blanes i l’Hospital Comarcal La Selva. Però també, hi ha hagut algú d’aquest cercle proper a qui he acompanyat físicament o en la distància,........

© Diari de Girona