L'onze titular del Girona en la golejada contra el Las Palmas (5-2) / Aniol Resclosa

Quan, l’últim dia de mercat, esperes un mínim de quatre reforços, i et trobes que l’únic fitxatge és un futbolista que ha donat més voltes que un ventilador, és per deprimir-te. T’has venut Joel Roca, Minsu i Tsygankov, per acabar fitxant un jugador, Carles Pérez, que l’any passat va marcar només un gol amb un equip secundari de la lliga grega, l’Aris Salònica. Podrà competir amb Bryan Gil a veure qui fa menys gols. De fet, ja friso per veure la davantera Bryan/Abel/Pérez. I quan encara no t’has refet d’aquesta decepció, celebrada pels aficionats del Celta, com nosaltres ho faríem si marxessin els Abel o Van de Beek, veus que mig regalen Ounahi perquè la prioritat és ingressar com sigui.

Ni havent tancat el mercat, ni tractant-se d’un jugador que va destacar en el Mundial, el Girona ha exigit la clàusula. Anaven bojos per vendre’l, i punt. Tots els clubs coneixen la voracitat recaptadora dels accionistes del Girona, i saben que acabaran cedint, perquè........

© Diari de Girona