Míchel i Blind celebren la victòria contra el Vila-real / Marc Martí Font

Cristhian Stuani ha sortit de Montilivi aclamat en nombroses ocasions. El públic es va posar dempeus per aplaudir Taty Castellanos quan va ser canviat després de marcar un pòquer de gols al Reial Madrid. Igual que a Artem Dobvyk el dia que va fer un històric hat-trick al Sevilla en sis minuts. O Savinho, Portu, i tants altres. La majoria dels futbolistes, sobretot els que juguen del mig del camp endavant, tenen l’oportunitat de rebre el reconeixement dels seus aficionats quan són substituïts després d’una gran actuació.

Tots menys Daley Blind. Un dels jugadors clau d’aquestes últimes tres temporades, un futbolista que ha donat un rendiment descomunal i que serà recordat durant molts anys, no havia pogut rebre mai l’aplaudiment directe de la seva afició fins dilluns a la nit, el partit contra el Vila-real, quan Montilivi es va posar dempeus per acomiadar-lo en el moment d’abandonar el camp per unes molèsties després de salvar un gol en una rematada de Gerard Moreno. Blind és un futbolista de partits sencers i, des que juga amb el Girona, Míchel només l’havia canviat en dues ocasions, totes aquesta temporada, i en moments molt delicats: en la jornada inaugural contra el Rayo, amb 1-3 al marcador, i contra l’Oviedo, amb 0-2. Calia fer els canvis ràpids i el públic tampoc no estava per orgues. Llàstima que fos per una lesió, que esperem que sigui lleu, però almenys l’holandès va poder rebre l’escalfor de la seva afició i comprovar que se’l té en alta estima, tant pel seu rendiment futbolístic com per la seva actitud i comportament a dintre i fora del camp.

Va arribar amb trenta-tres anys, era una incògnita després d’una mala experiència al Bayern Múnic, però a Girona ha estat un futbolista imprescindible aquestes tres temporades. Ho ha jugat quasi tot (105 partits, 8.843 minuts) i és difícil que acabi un partit sense donar una classe magistral de col·locació, anticipació o visió del joc. Afegint-me al que va proposar fa uns dies en aquest diari Pere Lladó Masó, si aquest és el seu últim any al Girona, perquè vol retirar-se al seu Ajax, cosa comprensible, mereixeria un reconeixement abans d’acabar la temporada.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona