Ni en la pitjor època Delgado, ni quan després del penal de Kiko Ratón els jugadors van sortir amb samarretes denunciant que no cobraven, ni quan feia de portaveu oficiós del club el fill adolescent de l’assessor esportiu, un tal Mauricio Novach, ni quan a finals dels setanta es va intentar pagar al Madrid amb un xec sense fons, o quan es va caure a Regional Preferent. Mira que n’hem vistes de grosses en la història del Girona, però mai s’havia arribat a un grau de desafecció i desconnexió tan gran com ara. Hem passat de la històrica gestió de la misèria que havia caracteritzat el club durant dècades, en categories menors, a una misèria de gestió, això sí, en el........

© Diari de Girona