Els centres d’interpretació
Hi ha records increïbles. Temps enrere, el Museu d’Art Romànic de Vic, probablement el millor del món del seu gènere, tenia alguna sala sense instal·lació elèctrica: senzillament, descorrien les cortines i el visitant ja tenia alguna claror. A la mateixa època, el Tapís de la Creació, a la Catedral de Girona, era penjat a una paret exposat plenament al sol de la tarda. Tanmateix, hem vist canvis: progrés en bonança econòmica, en sensibilitat cultural, dedicació gestora i política. Ara, quan un museu obre la porta als amics d’aquell museu, s’assegura l’estima i la valoració que es mereix aquella institució. Ja ens hem fet grans, sortosament.
Des de molt antigament hi ha el desig de mostrar testimonis estimats del pretèrit, i així va néixer el concepte de museu. Ja modernament, el turisme tenia necessitat de fer conèixer espais i patrimonis per seduir el visitant i........
