Un crític d’art feia observar que emmarcar un quadre ja és un acte artístic; explicava que Van Gogh va ser el primer artista a posar un marc daurat a un seu quadre, que li quedava fosc, i li va donar lluminositat. En un altre moment, algun artista medieval ja havia pintat sobre taula de fusta on prèviament hi havia confeccionat el marc, ajudat d’un artístic treball de talla. En els museus s’aprecien vertaderes obres d’art en els marcs de moltes obres; tant és així que aquell mateix crític d’art proposava que quan un marc n’és mereixedor caldria informar el visitant dels seus orígens i escola. El goig d’una contemplació és una harmonia entre els dos components. A Girona, aquests dies de Temps de Flors, molts visitants no sabrien contestar si els ha agradat més el quadre de les flors o el seu marc arquitectònic i monumental. Aquí es fan inseparables.

A Girona, Temps de Flors és........

© Diari de Girona