El taüt de Francisco Franco pel centre de Madrid el 23 de novembre de 1975. / Tomás/Europa Press

Persones sensates asseguren que han vist en Franco pel carrer i que no era el doble de Polònia, la singular aparició s’explicaria per la seducció d’un record sobre el cervell, no és cert que una persona segueix viva mentre visqui en la nostra memòria?, i des d’aquesta realitat no es cap disbarat pensar que si generació darrere generació recorden a Franco, amb devoció o amb repulsa, tant és, ens acabarà enterrant a tots. Fins fa quatre dies el dictador vivia en el cap de quatre falangistes per als que el viva España els ressonava en el fons del cor, però gràcies a l’avi de Zapatero –un capità afusellat per l’exèrcit nacional per flirtejar amb la república– i a Pedro Sánchez, que ha volgut celebrar els 50 anys de democràcia i llibertat, dues paraules que tenen bona música, però que pocs saben la lletra,........

© Diari de Girona