L’enlairament, aquest dijous a la matinada, de l’Artemis II en el Centre Especial Kennedy. / CRISTOBAL HERRERA-ULASHKEVICH / EFE

Estava la nit de dimecres pendent del llançament de la nau Artemis II. És el primer viatge espacial tripulat a la lluna des que l’any 1972 es varen abandonar les aventures espacials de la saga Apol·lo. Un parell d’hores després de l’exitosa propulsió del coet arribava la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, que fixa al calendari la data del diumenge de Pasqua. Estic seguint les peripècies del viatge, són només dues setmanes i espero no perdre l’interès. Com és sabut, van i tornen sense aterrar a la lluna, per agafar informació essencial i preparar un proper aterratge a l’astre, l’únic satèl·lit natural de la terra i que condiciona fets climatològics i es diu que també psíquics.

Probablement em sento proper a aquesta aventura des que el 21 de juliol de 1969 el meu pare va fer que, amb nou anys, a les cinc de la matinada, estigués despert davant la tele esperant que l’astronauta de la nau Apol·lo XI, Neil Armstrong, fos el primer humà que posés el peu sobre la superfície de la lluna. La consciència que........

© Diari de Girona