L'estadi de Montilivi, en una imatge d'arxiu. / Girona FC

El Girona FC porta ja ara diverses temporades seguides a la Primera Divisió del futbol espanyol. Un fet nou, insòlit durant dècades del club durant el segle XX des de la seva fundació el 1930. El moment més àlgid d’aquesta presència hem de situar-lo en la temporada que el club va quedar classificat en el tercer lloc de la Lliga i el fet que això li donava condició per a la temporada següent d’equip de Champions. Després han vingut temporades més delicades i a hores d’ara la situació del club en la temporada actual és més que delicada. En aquests moments, doncs, em sembla que l’objectiu principal ha de ser sortir del pou, aixecar el cap, millorar les prestacions i trobar un punt d’encaix confortable en la classificació tan lluny com sigui possible de la posició de cuer que el Girona ha ocupat durant diverses jornades i fora de les posicions de descens en les que encara ara es troba. Tots els moviments que faci el club han d’anar ara orientats a l’objectiu d’assegurar la permanència i superar els neguits que vam viure tota la segona volta de la temporada passada i fins al moment de la salvació.

Durant tots aquests anys de presència a la màxima divisió del futbol estatal ha quedat constància de la necessitat de disposar d’unes instal·lacions més homologables amb prestacions per al públic, socis, abonats i espectadors esporàdics que superin dèficits estructurals que diuen poc de la categoria. De fet hem de reconèixer que el que s’adiu més amb la categoria és el terreny de joc amb una gespa eficaç i uns drenatges que funcionen. Però del terreny de joc cap enfora tot és millorable i ho ha de ser i s’han de superar les tensions a què es van haver de sotmetre els aforaments i les grades i les........

© Diari de Girona