El debat sobre el rearmament d’Europa i els seus efectes anirà creixent a mesura que vagi passant el temps. Arran de la guerra a Ucraïna i de la presidència estrambòtica de Trump, Europa ha descobert que era dependent dels EUA, que havia confiat en una OTAN alimentada amb tecnologia militar americana. La guerra d’Ucraïna ha canviat moltes coses, com el concepte de les batalles cos a cos entre humans modificat per intervencions aèries, amb tot el que això significa: escuts de protecció aeris, drons, intel·ligència militar, domini digital, míssils supersònics... La guerra ja no va de tancs ni de quantitat de forces terrestres, va de control de l’espai aeri. La gent té la idea que un augment de despesa militar forçosament equival a una disminució del benestar social perquè els diners militars han de sortir del pressupost corrent. Hi ha alguna solució perquè no sigui així?

Comencem esbrinant els efectes positius que pot tenir la despesa militar sobre l’economia. Si l’armament es continua comprant als EUA el factor multiplicador d’un augment militar per a l’economia pot ser d’1,4, enfront del que pot ser si tot l’armament es dissenya i es fabrica a Europa, amb un factor multiplicador d’1,75, perquè es contracten proveïdors locals de la indústria civil. A això cal afegir que hi ha d’haver inversions en infraestructures civils, com l’adaptació del corredor........

© Diari de Girona