Aquesta setmana ha fet 87 anys del final de la guerra civil. En tenim testimoni del que va passar en aquells dies a la Vall de Camprodon perquè Avel·lí Artís-Gener, dit Tísner, ho va escriure en un llibre de memòries amb el títol Viure i veure. Allà explica els últims dies del batalló del qual era comandant i que va ser l’últim que va travessar la frontera francesa, quan ja no ho podia fer ningú més.

Mentre que l’ocupació franquista es va produir en els dies 9 i 10 de febrer, arribant a la frontera, a la Vall de Camprodon hi quedava un batalló de 247 homes, reducte de la divisió 60, que intentava travessar cap a França. Venia des de La Clua, en la frontera amb Aragó, al Pallars Jussà, i s’havia anat dirigint cap a l’est passant pel Solsonès, el Berguedà i entrant al Ripollès per Gombrèn i Campdevànol. Allà es van enfilar cap a la serra del Taga i Cavallera. Es dirigien a Camprodon per protegir la retirada dels malalts que hi havia en els hospitals de la vila. Camprodon en els últims mesos de la guerra s’havia convertit en l’hospital de la rereguarda i ara els malalts havien de fer el camí de l’exili per Coll d’Ares. La carretera de coll d’Ares en aquell temps no creuava del tot la frontera i hi havia un tram sense fer. Era un camí lent.

L’exèrcit franquista va arribar a Ripoll el dia 7 de febrer. El dia 5 el batalló de Tísner ja era a Surroca, sobre Ogassa. Des de la posició d’alçada podien veure........

© Diari de Girona