Ensenyament, PTF, salaris i índex de Gini és la cadena del benestar, a la que caldria afegir l’habitatge assequible. Però la concatenació comença en ensenyament. En la presentació del llibre de l’economista Modest Guinjoan fa dues setmanes a Girona em va cridar l’atenció un gràfic del seu llibre sobre l’índex de progrés social de la UE de 2024. S’hi veuen 12 indicadors agrupats en blocs de necessitats bàsiques, fonaments del benestar i oportunitats. L’estadística està feta prenent la mitjana de la UE com a 100. Només en una primera ullada es veu com els valors més baixos són educació bàsica, amb 69,4 punts i habitatge, amb 82,3 punts. Així com el problema de l’habitatge el tenim ben identificat, i fins i tot sabem que la solució és construir més habitatge públic, limitant al mateix temps el turisme i la immigració, el tema de l’educació ha passat desapercebut i és la clau del benestar de la societat catalana.

A partir d’aquí vaig fer un gràfic comparant el valor català amb el d’altres regions europees. Els valors més alts els trobem a Polònia, Eslovènia, Estònia, Irlanda i Finlàndia, que superen el valor 120. Per sobre de 110 venen Txèquia, Alemanya, Suècia, Dinamarca, França i Països Baixos. Per sobre de 100 venen Lituània, Àustria i Croàcia. Per sobre de 90 hi ha regions com País Basc, Hongria i Portugal. Per sobre de 80 hi ha el Piemont italià, Madrid i Grècia. Per sobre de 70 hi ha Sardenya, Galícia........

© Diari de Girona