És evident que el món pateix tensions geopolítiques inèdites d’una gran complexitat. Malgrat això, penso que es pot fer una aproximació per a explicar-les. Per fer-ho, em serviré d’una metàfora en forma d’imatge. Intentem veure un mapa on cada país és un punt que està enllaçat amb un altre amb un cable elàstic. Cada país estira un altre per aconseguir prendre-li riquesa i així créixer. Ho pot fer venent materials, venent programes o productes digitals, venent matèries primeres, productes entremitjos... aquest és un mecanisme que té guanyadors i perdedors, segons la seva estructura interna i les estratègies que facin servir.

Quan un país estira més del compte, només ho pot fer si un altre país cedeix cable.

Si el país que cedeix deixa anar cable, la tensió es manté sota control. Així, un país pot deixar anar cable perdent riquesa, guanyant-ne menys, o prenent la riquesa d’un altre país tercer que li compensi.

També pot aguantar un temps la tensió amb deute, però això només ajorna el problema i augmenta el risc de trencament. Però, si no deixa anar cable, la tensió creix i creix, i el sistema s’apropa a un punt de ruptura.

Aquesta és la situació geopolítica que ara té el món. Un país, la Xina, és responsable de l’exportació del 18% dels béns mundials. Si sumem els balanços de béns i serveis digitals de la........

© Diari de Girona