El moment crucial del procés aviat complirà 9 anys i encara porta cua. El procés va ser dur per a molts, entre els quals em compto. Va ser un engany sense precedents, vaja, potser sí que hi havia hagut precedents. Per exemple quan Macià va entrar per Prats de Molló i va dir que agafarien desprevinguts els guàrdies civils del poble i això produiria un alçament en cadena del poble català que, a la vegada, produiria un alçament dels pobles d’Espanya que portaria a una república popular. Però tornem al 2017, ho tenien tot previst (com Macià) però les coses no varen anar com ens havien dit. Ni era legal la República catalana, ni cap país la va reconèixer, ni molt menys hi havia tropes per defensar-la, tot eren elucubracions sense fonament, globus buits de contingut. Després de tot aquell enrenou, va venir l’actuació de l’Espanya constitucional que va enviar els líders del procés als jutjats i van ser condemnats amb severitat, sense atenuants.

Que els líders del procés van cometre il·legalitats és un fet, que van intentar invalidar la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia, també és un fet. Que cap dels acords presos es va executar (ni tan sols es va arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat ni cap funcionari es va........

© Diari de Girona