Sé del cert que la pregunta que encapçala aquest article és totalment retòrica i que no té altre objectiu que convidar a la reflexió. Però quan una part del nostre país un dia crema i l’altre també, potser no està de més intentar trobar respostes i, si més no, plantejar preguntes.

Fa unes dècades els boscos eren un recurs imprescindible per a les economies locals: suposaven la font principal de combustible tant per a algunes indústries (bòbiles, forns de pa, foneries metàl·liques, guixeres, etc.) com per a les llars (carbó de llenya per a les cuines econòmiques), també per proporcionar materials de construcció (bigues, mobles, construcció naval, bastides, travesses per les vies del tren, etc.). El sotabosc era el lloc de pastura dels nombrosos ramats extensius que hi havia a tots els pobles. Fins i tot, durant els anys de fam, el bosc es convertia en un recurs in extremis: es tallaven arbres per poder menjar. A les zones mineres, per exemple, on hi havia una gran demanda de fusta per apuntalar les galeries, talar arbres era una solució fàcil i immediata. La suma de tots aquests aprofitaments feia que any rere any es retirés una important biomassa del bosc.

Però el bosc no era només un recurs econòmic. També era un espai de vida, de trobada i de comunitat. Els bosquerols, de bon matí, es trobaven al bar........

© Diari de Girona