Estrènyer la mà del diable
El general canadenc Roméo Dallaire, cap dels Cascs Blaus a Ruanda durant el genocidi de 1994, va presenciar impotent l’assassinat de prop de vuit-centes mil persones en només cent dies. Al seu llibre Estrènyer la mà del diable denuncia la passivitat de les grans potències i les limitacions de les institucions encarregades de protegir la legalitat internacional.
El genocidi de Ruanda va marcar un punt d’inflexió en la consciència mundial. Però no va ser una excepció. Al mateix temps, les guerres dels Balcans demostraven que els crims contra la humanitat podien produir-se al cor mateix d’Europa. Noms com Sarajevo o Srebrenica van quedar associats per sempre al fracàs de la comunitat internacional a l’hora d’impedir-los.
D’aquelles tragèdies va néixer la convicció que calien mecanismes permanents per perseguir els criminals. Primer van arribar els tribunals internacionals per a l’antiga Iugoslàvia i Ruanda. Després, el 2002, la Cort Penal Internacional, amb limitacions atès que depèn de la cooperació dels estats i pateix fortes pressions polítiques. A més, potències com els EUA, Rússia o la Xina mai no s’hi van adherir. Tanmateix, per primer cop existia una institució judicial permanent amb capacitat per exigir responsabilitats pels crims........
