Aquests darrers temps, pràcticament des de la pandèmia i amb les successives guerres que envaeixen el nostre dia a dia, a part de la destrucció i mort que deixen, augmenta no només la preocupació, la possibilitat i el risc que aquestes guerres escapin al control dels que les atien, sinó també que la por que generen vagi en perjudici de la nostra vida, feina, lleure o salut. Cal dir que si sumem a les pors sobre la guerra, les del canvi climàtic, la intel·ligència artificial (tot i que hi ha en aquesta molt interès a amagar-la), les malalties rares i desconegudes, o com el càncer cada vegada més present, les pors més quotidianes i en creixement com són la por de no arribar a final de mes, la por de no poder pagar el rebut o la hipoteca, la despesa imprevista, la por de perdre la feina, etc., i sobretot ara, la por de perdre l’habitatge, que segons el CIS, afecta fins al punt que el 30% dels llogaters tenen més por de perdre l’habitatge que a morir, és evident que necessitem per una banda unes institucions que profunditzin molt més en justícia social, però també a escala individual, millors habilitats socials, eines i recursos personals, per afrontar aquests embats.

El cas del 30% de població en lloguer que té més por de perdre l’habitatge que a morir, diu molt d’en quina societat estem, mentre l’economia diuen va bé i mentre,........

© Diari de Girona